El dimecres 25 de febrer, a les 19 h, inaugurem a l’Aula de Cultura de l’Ateneu l’exposició “Feminitat fragmentada”, d’Anna Poch Parera.
L’exposició explora l’experiència femenina des de la vulnerabilitat i la catarsi personal, fent servir el brodat com a element experimental que intervé les imatges i en qüestiona els significats. Gràcies a una xarxa de dones que dona suport i inspira, l’obra reflexiona sobre els rols tradicionals, els estereotips i les expectatives socials imposades a les dones.
La mostra, s’allargarà fins al 10 de març, i s’emmarca en les activitats al voltant del 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, i es podrà visitar de dilluns a divendres, de 17 a 21 hores, sempre i quan no hi hagi actes públics a l’Aula (consulteu l’agenda).
El projecte treballa la deconstrucció dels rols tradicionals, els estereotips i les expectatives socials imposades, a través de la fotografia, la il·lustració i el brodat. Podem plantejar-nos i reflexionar sobre com les dones sovint estan pressionades a complir certs ideals de bellesa, comportament i èxit, i com això porta a situacions que poden arribar a fragmentar el sentit d’identitat.
L’artista entén el fet de teixir no només com un vincle entre dones, sinó també una eina per realçar aquelles parts del cos dels quals sovint les dones s’avergonyeixen, com per exemple una cicatriu: “Ens fem una autocrítica de vegades per uns estereotips de merda i, en canvi, quan una persona que t’estima et mira, com he fet jo amb la càmera, canvia la mirada sobre tu”.
Anna Poch Parera és una artista emergent de Barcelona, de trenta-quatre anys, i dissenyadora multidisciplinària amb una forta passió per l’artesania. Llicenciada en Disseny i Art per la Llotja, el seu treball combina diverses disciplines com ara el brodat, la tinta xinesa, la fotografia i l’aquarel·la.
Els seus principals interessos se centren a explorar els temes de la feminitat i la natura, utilitzant diferents tècniques per crear una connexió entre tots dos conceptes.
A través de la seva obra, busca capturar la delicadesa, la fluïdesa i la complexitat, fusionant allò tradicional amb allò contemporani. La seva estètica es caracteritza per una barreja de textures amb una reflexió sobre allò efímer i allò simbòlic.
