Han passat pocs dies des d’aquest concert que certament, vist el que va succeir, es podria qualificar d’esdeveniment de poble. Omplir la catedral com es va omplir és una bona mesura del que s’esperava i, val a dir, que el resultat no va decebre.
El motiu principal, en diríem l’excusa, era la presentació en públic de l’orgue i és clar que la proposta va resultar molt atractiva, tant que va ser clau per omplir, però això en cap cas assegurava l’èxit del concert. Crec que em toca fer honor a totes i tots els que en varen ser autors i protagonistes perquè en són absolutament mereixedors.
M’explicaré. Veníem d’una situació de pandèmia que ens havia deixat les corals en quadre i, per tant, fer un concert atractiu podia ser una bona manera d’aixecar el cap. Coincidir amb l’acabament de l’orgue ens donava l’oportunitat de fer-ho. Poder comptar amb un organista com mossèn Joan Francesc Cortès (cal dir que va costar ben poc de convèncer-lo perquè quan veu un orgue se li’n van les mans). Unir les dues corals, que ja hem col·laborat en altres ocasions, va ser fàcil malgrat que Quòdlibet, en plena preparació del seu quarantè aniversari, està molt enfeinada. I Crescendo estrenant director… Doncs amb tots aquests elements la idea va anar endavant i en un temps rècord la vàrem posar en peu.
Res hauria sortit així de bé si no hagués estat pel suport rebut de part de la Parròquia, que ens va obrir les portes, però sobretot de l’Ateneu Santfeliuenc que ha fet un esforç extraordinari d’organització i divulgació. Notes de premsa, entrevistes, programes, cartells. Hores i esforços extres.
Res hauria sortit així de bé sense la implicació dels cantaires que han fet que aquest acte més que un concert fos una gran festa. Res hauria estat possible si un grup de cantaires no hagués fet d’orguener-camàlic desmuntant i traslladant un instrument que va més enllà dels 200 kg.
Us he de confessar que quan vaig sentir l’orgue en mans de mossèn Joan Francesc vaig descobrir sons que mai m’havia imaginat que pogués fer aquest instrument. I us he de confessar que quan sento alguna de les gravacions que es van fer, se’m fa un nus a la gola.
Tant de bo aquest concert serveixi perquè els cantaires a qui la Covid els va portar a suspendre l’activitat s’animin de nou. Aquest seria sens dubte el veritable èxit. Així doncs, a gaudir tots del bon record d’aquesta Festa de la Música i tornem-hi amb ganes i força. Això no s’ha acabat.
Jaume Serna