El dijous 13 de març, a partir de les 19 h, l’Aula de Cultura de l’Ateneu acollirà la presentació de dos llibre sobre Enrico Berlinguer, qui va ser secretari general del Partit Comunista Italià.
La USLA de l’Ateneu, en col·laboració amb diverses associacions i l’Editorial Icaria, presenten els llibres Berlinguer y Europa, o los orígenes del socialismo en libertad, editat per Marcello Belotti (Ed. Icaria, 2023), i Barcelona, capital de l’eurocomunisme. Berlinguer i el míting de la Monumental del 1978, editat per Marcello Belotti i Marià Hispano (Ed. Icaria, 2024).
Hi intervindran Jaume Bosch, polític i advocat santfeliuenc, Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i l’editor dels dos llibres, Marcello Belotti.
Enrico Berlinguer es considerat el líder més popular del Partit Comunista Italià, que va dirigir com el seu secretari nacional des de 1972 fins a la seva mort durant un període de forta tensió de la història d’Itàlia, marcat pels anys del plom i els conflictes socials com la tardor calenta de 1969-1970. Va fer que el seu partit s’allunyés de la influència del Partit Comunista de la Unió Soviètica i va seguir una línia moderada, reposicionant al partit dins de la política italiana i advocant per la unitat nacional. Aquesta estratègia es va denominar eurocomunisme i va ser vist com el seu principal portaveu. Aquesta seria adoptada pels altres partits comunistes significatius d’Europa occidental, a Espanya, Portugal i més tard per França, la importància del qual com a força política consolidada es va confirmar en 1977 en una reunió a Madrid entre Berlinguer, Georges Marchais i Santiago Carrillo.
Berlinguer y Europa, o los orígenes del socialismo en libertad
Europa —que des de 1945 ha estat ostatge de la confrontació entre els blocs que han provocat tant la seva divisió com la seva subordinació a les «sobiranies» imperials— podria sortir del doble destret que li imposa el seu paper d’apoderada en un conflicte mundial, al mateix temps que tracta d’inventar per a si mateixa una forma política autònoma que superi els antagonismes nacionals. En contrapartida, a través d’un «cercle virtuós», que és clarament l’esperança i l’aposta comuna de Berlinguer i Spinelli, aquesta Europa, almenys una part de la qual es fondria en una estructura federal oberta, constituiria per si mateixa un poderós factor i un actor de distensió. Aquesta funció de «tercera força» o de tercera part (mediadora) seria tant més eficaç si s’exercís en aliança amb les forces progressistes del tercer món, a la recerca d’una «via de desenvolupament» autònoma i, per això mateix, seu de violents enfrontaments entre diverses línies estratègiques, diverses concepcions del món i diverses «projeccions» imperials. És clar que, per a Berlinguer aquest encreuament que «descentra» la perspectiva europea (o intenta purgar-la de tot eurocentrisme) és un component essencial del projecte. (del Prefaci d’Étienne Balibar)
Barcelona, capital de l’eurocomunisme. Berlinguer i el míting de la Monumental del 1978
Als 40 anys de la mort d’Enrico Berlinguer, pare de l’Eurocomunisme, els protagonistes de l’acte del PSUC a la Monumental de Barcelona on va es van plantejar les noves tesis que va canviar l’esquerra europea per sempre, han volgut col.laborar en aquest llibre commemoratiu on fotografia i text dona veu no sols als fets succeïts, si no també a la lectura des d’avui de les conseqüències i canvis que es van donar. Un autèntic testimoni històric i fotogràfic de l’història del PSUC, de l’activisme de Barcelona, i del pensament comunista europeu.
