Bon dia,
En primer lloc, agrair a en Joan Lorenzo de Calaix de Sastre la invitació a fer aquest pregó. És tot un honor. Gràcies.
Val a dir, i els que em coneixen ho poden corroborar, que vaig tenir la sort de veure néixer aquest Aplec, que enguany arriba a la 26a edició.
Fa vint-i-sis anys, un dia, un bon amic, en Salvador Obiols, llavors al davant dels Amics de les Caramelles i les Tradicions, em va dir: “Hem pensat una cosa.”. Quan em deia això jo ja tremolava perquè venien dies de no parar. I em va dir: “Hem de recuperar l’Aplec de la Salut”. I dit i fet. Fou en aquell moment que es van iniciar les converses amb el Patronat de Collserola, l’Ajuntament, la Parròquia (encara ho érem seu episcopal), les colles… i entre uns i altres ho vàrem fer i s’ha anat fent de forma ininterrompuda, llevat per la maleïda pandèmia, fins al dia d’avui.
Durant uns anys, vaig col·laborar en l’organització de l’Aplec i m’alegra molt haver-ho pogut fer i, encara més, estar avui aquí.
Quan en Joan em va dir de fer el pregó li vaig preguntar “De què vols que parli?” i em va respondre: “Doncs de la cultura, de com la veus, del que en penses.”.
Jo veig la cultura com l’ADN d’una societat, allò que li dona el seu caràcter, allò que li permet expressar-se com a conjunt. La cultura, en la seva forma més àmplia, ens explica d’on venim, recull pinzellades del que ens ha passat i de com hem sabut evolucionar fins al que som avui. I, al meu entendre, això passa en totes les disciplines ja siguin les diferents expressions plàstiques, la música, el teatre, el cinema i la cultura popular. Al final utilitzem diferents llenguatges, que entren per tots els sentits per expressar el que som, el que sentim.
Els sentiments són vius a les expressions culturals. Sovint la cultura ens emociona, ens alegra, ens omple d’orgull, ens fa reflexionar i, fins i tot, ens pot mostrar aquelles coses que hem de canviar o millorar.
El nostre país no seria el que és avui sense l’associacionisme cultural, sense el gran nombre de persones que, de forma voluntària, vetllen per portar endavant tota mena d’activitats que acaben esdevenint una part molt important de la cultura catalana. I, Sant Feliu en especial, és una ciutat amb un gran nombre d’associacions, moltíssimes d’elles de caràcter cultural, que fan possible una rica oferta d’activitats de tota mena durant tot l’any.
Aquest bullir d’entitats a Sant Feliu em fa pensar que la gent continua tenint la necessitat de fer coses, d’expressar-se.
Tirar endavant una entitat, per petita que sigui, és una tasca que demana moltes hores, gairebé sempre voluntàries, i un treball constant per fer aquella cosa que ens motiva, però per fer això abans s’ha de fer una tasca de prèvia de planificació, de cerca de recursos, de comunicació i, a més, de la burocràcia que cada cop és més feixuga i present en la nostra activitat, cosa que fa que de vegades sigui difícil trobar relleus en les juntes. Però, tot i això, l’esperit és viu. Veig la inquietud que mou persones a emprendre responsabilitats en les juntes en gent jove i això és important.
Crec que hem de recuperar els valors de l’associacionisme, de l’essència del que es pot fer col·laborant, donant-li una forma compatible amb la realitat actual. Les associacions són una escola de democràcia, de llibertat i l’eina més potent que té la societat per cohesionar-se, i mereixen una atenció especial.
Hem de canviar el model cultural de Sant Feliu, les entitats hem d’assumir el protagonisme, treballar cap a l’excel·lència, empoderar-nos, deixar de mirar cap endins i col·laborar les unes amb les altres, comunicar-nos, explicar-nos què fem i construir un projecte cultural comú. Una prova d’èxit de col·laboració és aquest Aplec.
I, en tot això, les administracions han de donar suport en els aspectes necessaris, sense entrar en competència. Hem d’anar cap a un model que sobrepassi la participació per donar pas a la incidència, on les entitats tinguin un paper més rellevant del que tenen en la presa de decisions que els afecten, i que faciliti la feina de les associacions.
I, per últim, hem de promocionar la cultura de proximitat, i en això tots en general i les administracions en particular, pels mitjans que tenen a l’abast, hi tenen un paper cabdal. Tots consumim cultura d’una forma o altra, i fer-ho a prop de casa és més sostenible i molt enriquidor. El públic, el que consumeix cultura, és al final el millor indicador d’allò que fem i la seva incidència i, quan la cultura és propera, pot ser cabdal pels projectes a emprendre.
Només així podrem avançar i podrem afrontar nous reptes, alguns dels quals ja tenim aquí. El que fem avui contribuirà al que serem demà i en això tots hi tenim un paper important.
Ja acabo… però abans voldria agrair de nou a Calaix de Sastre tota la feina que fa per tirar endavant aquest Aplec, entre moltes d’altres coses i, també, expressar aquest agraïment a les colles, les entitats i les persones que d’alguna manera han fet possible l’Aplec d’avui. I dedicar un record especial a en Salvador Obiols, l’home més inquiet i infatigable que he conegut mai, però amb un gran cor i un innegable compromís amb la cultura i amb la ciutat que un dia em va dir: “Hem de recuperar l’Aplec de la Salut!”.
Moltes gràcies per la paciència! Visca l’Aplec de Salut!
Sussagna Artigas, presidenta de l’Ateneu Santfeliuenc.
6 de juny de 2022