El dimecres 22 de maig, la USLA de l’Ateneu ha convidat la Maia Biscarri a la presentació de les seves dues publicacions “El Códex Verd” i “El Códex Blau. Tobaira de les Aigües”.
Maia Biscarri Gassió va viure la seva infància a Sant Feliu de Llobregat. Es llicenciada en Història de l’Art i Antropologia Social i la seva innata curiositat l’ha conduït a sumar experiència tant a rebre com a donar tot tipus de cursos i tallers, particularment relacionats amb educació i aprenentatge, creativitat, creixement social i personal, escriptura i escriptures, teatre i llenguatge, interpretació del tarot i els registres akáshics, salut holística, mitologia i creences. Va col·laborar des de molt jove en diverses publicacions periòdiques, entre elles Llotja (el fanzine dels Amics del Teatre de Tarragona), la revesta Aula/Vídeo i la revista Athanor, per a la qual va realitzar entrevistes i reportatges al llarg de diversos anys. També va obtenir diversos premis literaris, entre els quals compta amb el 1r Premi Salvador Espriu de Calafell dirigit per Carles Barral; en dues ocasions el 3r Premi Nit de Sant Jordi, de l’Institut d’Estudis Penedesencs; el 2n Premi del Certamen Nacional del Diari de Vilanova i l’accèssit de novel·la dels premis literaris Roc Boronat de Barcelona.
“El Códex Verd” és una narració fantàstica que és un cant a la naturalesa i al món de fantasia, al mateix temps que amaga ensenyaments útils per a la fatigosa i alhora privilegiada espècie humana.
«El teu llibre és un gran llibre, amb un plantejament insòlit: relat, assaig i conte. Fantasia terapèutica sàvia i útil». (Àlex Rovira, prologuista del llibre).
“El Códex Blau. Tobaira de les Aigües” és una història de paisatge. Paisatges reals i fantasia endevinada. Fantasia i reflexió sobre la condició humana. Dobles sentits i sentits per descobrir. Comença i acaba al congost de Mont-rebei, al Pallars Jussà, un racó de Catalunya on la natura encara parla.
«Maia Biscarri aconsegueix una cosa molt difícil d’aconseguir en el gènere del realisme màgic: que la història sigui versemblant, fins al punt que un lector escèptic se senti commogut (i fins i tot incòmode) per aquesta serena versemblança». (Alberto Cousté, escriptor).
Ens trobem, a partir de les 19 h, a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc.
