Crònica de l’acte “La banalitat del mal a partir de Hannah Arendt” a l’Ateneu Santfeliuenc, 15 de febrer de 2022. Per Jaume Grau.
Ens hem trobat de nou a l’Ateneu Santfeliuenc en ocasió del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, amb una mica de retard per causes d’agenda.
Amb Oriol Farrés Juste, Doctor en Filosofia, hem parlat de la banalitat del mal, a partir del llibre “Eichmann a Jerusalem”, de Hannah Arendt, conjunt de reportatges per encàrrec de la revista The New Yorker, sobre el judici del criminal de guerra Adolf Eichmann, alt funcionari nazi que va organitzar, sota les ordres de Himmler i Hitler, la Solució Final, pla que tenia com a objectiu l’extermini sistemàtic de la població jueva europea.
El subtítol original d’aquest llibre: Un estudi sobre la banalitat del mal, és un concepte encunyat per Arendt per descriure el comportament dels funcionaris nazis, especialmente en el cas d’Eichmann, en l’execució freda i sistemàtica de les ordres rebudes per tal de fer possible aquell genocidi. De cap manera vol dir que el mal (aquell mal) fos una cosa banal, sino que al·ludeix a la forma disciplinada, i totalment mancada de reflexió i empatia, d’obeir unes lleis que ordenaven l’assassinat massiu de milions d’èssers humans. Que parla de com persones normals, amb familia i aficions normals, van matar altres persones perquè era part de la seva feina, i no contemplaven la possibilitat ni la necessitat de fer una altra cosa.
L’Oriol Farrés ha fet una raonada disquisició per esbrinar les causes d’aquesta manera d’obrar, per arribar finalment a la conclusió de la falta de pensament com a característica fonamental d’aquests funcionaris del mal, que no ho feien per perversitat, ni per un odi especial als jueus. Tot i així, també ens ha parlat de Heidegger (de qui Hannah Arendt va ser deixeble) que va ser cooptat pel Partit Nazi, i gens sospitós d’estar desproveït de la capacitat de pensar.
Pensem que no es repetirà la Història, però que l’exercici crític del pensament és indispensable per no fer seguidisme de determinades tendències totalitaries que cada cop tenen més visibilitat mediàtica. Hem estat gratament sorpresos per la presència de molts joves estudiants dels instituts de Sant Feliu, amb una actitud atenta i participativa. Oriol Farrés s’ha dirigit a aquesta audiència jove per a qüestionar la fiabilitat dels discursos que ens envaeixen a través dels mitjans de comunicació: influencers, youtubers, xarxes socials, etc.
Entre les abundants intervencions, ha sortit el tema de la por, que no es pot obviar quan es parla d’aquella època, ni tampoc en l’actual (encara dominada pels efectes de la pandèmia) i que estén la seva ombra sobre la incertesa del futur, i Oriol Farrés ens ha fet adonar que els ciutadans lliures surten a l’àgora sense por. Potser el pensament, lliure i assenyat sigui el nostre millor antídot contra la por.
Jaume Grau Massalleras, Cafè Filosòfic d'Esplugues
Tornen els Cafès Filosòfics amb una sessió dedicada a Hannah Arendt i el concepte de la banalitat del mal. Crònica de Jordi de Amoròs per al Fet a Sant Feliu.
Una Aula de Cultura plena a vessar mostra la vigència i actualitat del pensament de la filòsofa alemanya.
Després de les inclemències de la pandèmia, sembla que tornen les activitats a la seu de l’Ateneu Santfeliuenc. En aquesta ocasió, la Universitat Social Lliure Autogestionada (USLA) i el Cafè Filosòfic d’Esplugues ens convidaven a una xerrada dins del cicle de Cafès Filosòfics de la USLA entorn d’un concepte cabdal per entendre el segle XX i no volguts futurs imminents: el concepte de la banalitat del mal proclamat per la filòsofa Hannah Arendt.
Amb una mica de retard, la sessió volia vincular-se als actes per a la diada del 27 de gener que commemora la Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’invitat en aquesta ocasió fou el doctor en filosofia Oriol Farrés Juste, i la presentació va anar a càrrec de Jaume Grau Massalleras.
La distància entre Heidegger i Echmann
Algun dels nostres estimats lectors podria tenir la temptació de preguntar-se: té sentit, avui dia, dedicar temps a la filosofia? De veritat, té interès? Bé, li podríem dir a aquest possible lector que SÍ, rotundament, SÍ. Això sí, cal plantejar temàtiques interessants (aquesta ho era, i molt), i convidar ponents de nivell (i l’Oriol ho és, i molt).
Segons Arendt, cal afrontar el fet de pensar com a activitat necessària per conèixer i millorar el mon. Per antítesi, l’acte de no-pensar s’estableix com a paradigma del Mal
Anem a pams. Introducció a la figura d’Arendt, el seu pas per la universitat i la influència d’un jove professor, Martin Heidegger, que il·lumina els alumnes amb un discurs que els urgeix a “arribar a les coses, a aprendre a pensar”. Són temps de regeneració de la filosofia i de la resta de disciplines. Segons Arendt, cal afrontar el fet de pensar com a activitat necessària per conèixer i millorar el mon. Per antítesi, l’acte de no–pensar s’estableix com a paradigma del Mal.
Una Hannah Arendt adulta, fugida de l’Alemanya nazi i establerta als Estats Units, rep l’encàrrec del diari New Yorker de seguir el judici a Adolf Eichmann, que va tenir lloc a Israel entre el 1961 i el 1962. Eichmann, responsable del transport dels deportats als camps de concentració i extermini, havia estat acusat de crims de guerra i sentenciat a morir a la forca.
De tota aquesta experiència i materials procedents del judici Arendt en publica el llibre Eichman in Jerusalem. Allà serà on exposi per primera vegada el concepte de la banalitat del mal. Eichmann no era un dimoni, ni un pou de maldat; era, simplement, un funcionari que executava (sense qüestionar res) les ordres que la maquinària estatal li assignava. En aquest sentit, Eichmann encarna per a Arendt el millor exemple dels perills d’aquell no-pensar.
Si bé pensar es constitueix com a condició necessària per al Bé, no implica, per si mateix, la consecució del Bé
Tornem al professor Heidegger. Quina va ser la seva realitat al llarg del Tercer Reich? El professor no tingué cap problema en acceptar el règim nazi des d’un bon començament, i aquest suport implicà el seu ascens dins de l’escalafó universitari. I aquí es planteja la següent qüestió cabdal: si bé pensar es constitueix com a condició necessària per al Bé, no implica, per si mateix, la consecució del Bé.
Enriquidora vetllada. Felicitacions als organitzadors. Volem més propostes com aquesta; ho necessitem. Ah, i si mireu les fotos, veureu que hi havia gent jove que escoltà atentament i preguntà en el torn de paraula. Bravo.
Jordi de Amoròs. Fet a Sant Feliu.