Constantment rebem senyals d’alarma que en avisen que, en un món tan comunicat per les noves tecnologies, que cada dia ens ofereixen més possibilitats d’entrar en contacte amb milers d’altres persones, paradoxalment cada vegada és més gran el risc d’incomunicació. Ens parlen de la solitud, sobretot a la vellesa, com una de les grans xacres del nostre temps, especialment durant i després de la pandèmia. Solitud no volguda, enfront de l’estranya moda, nascuda al Japó, dels hikikomoris (enclaustrats), aquells joves que s’aïllen a la seva habitació i no volen sortir mai, absolutament per res.

Ens hem volgut preguntar què és la comunicació; com ens podem comunicar: mitjançant el llenguatge, o si hi ha més maneres. Ens comuniquem poc o és que ha canviat la manera de comunicar-nos. Substitueixen els nous mitjans la forma tradicional: Instagram, Facebook, Tinder, Twitter, etc.? És aquest el preu que hem de pagar pel progrés? El panorama futur que se’ns obre està compost de famílies monoparentals i de hikikomoris? Això és comunicació o negació de la comunicació?

Per introduir el tema, hem portat un llibre de Carme Bassolas, filòloga, professora de Llengua Castellana i Literatura, i escriptora. És l’autora de Quién sabe nada de nadie, un llibre de relats breus, de lectura fácil i agradable, però que suggereix serioses reflexions sobre els límits de la comunicació humana.

Carme Bassolas ha dialogat amb Laura Berenguer, professora a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quién sabe nada de nadie, de títol força explícit, ha tingut la capacitat de soprendre’ns. Parla de la falta de comunicació, però, a més, de la por a la comunicació, i de moltes coses més. Parla de la contingència de l’existir; de la quotidianitat de les coses menudes, i de quan a partir d’elles passen coses; de la inquietud i el desassossec; de la “vida secreta”, aquella que vivim només per nosaltres mateixos, sense compartir-la, i sense adonar-nos de la vida secreta dels qui ens envolten, i que mai no coneixerem.

BONES FESTES A TOTHOM, I FINS AL 2023!

Jaume Grau Massalleras

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies,, cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies