El dimecres 17 de setembre tornen els Cafès Filosòfics a l’Ateneu Santfeliuenc. A partir de les 19 hores, l’Aula de Cultura de l’Ateneu acollirà una nova xerrada de la USLA de l’Ateneu i el Cafè Filosòfic d’Esplugues, en aquesta ocasió sobre art i poder amb Josep Massot i la presentació del seu llibre “Miró sota el franquisme”.
Joan Miró sota el franquisme
Quan, acabada la Guerra Civil, el franquisme imposa el seu règim dictatorial a Espanya, Joan Miró es refugia a Mallorca, on viu la família de la seva dona, Pilar Juncosa. Des d’allà, i des del seu taller al passatge del Crèdit que encara conserva a Barcelona, Miró es concentra a continuar la seva obra i, el que és més sorprenent, a esdevenir una de les figures centrals de l’escena artística internacional de postguerra, des d’una Mallorca i una Barcelona miserables, derrotades i aïllades.
En aquest llibre fascinant, fruit d’una recerca escrupolosa en arxius públics i privats d’aquí i d’arreu del món, Josep Massot desvela la lluita ferotge de Miró per a mantenir el seu art en la innovació permanent i esquivar les pressions del règim franquista, i també la seva ètica de combat per donar exemple i ajudar les generacions joves, criades en la dictadura. El llibre revela com van ser els amics antifeixistes nord-americans els qui el van salvar de l’aïllament durant la Segona Guerra Mundial, i com el MoMA, l’Escola de Nova York -Pollock, Motherwell, Rothko-, i artistes com Louise Bourgeois el van encimbellar com l’artista viu més influent del món. Quan esclata la guerra freda cultural entre els Estats Units i la Unió Soviètica, Miró manté les seves conviccions d’un art que no estigui sotmès a cap estratègia econòmica ni política i defensa la llibertat de l’artista per damunt de tot.
Però a més d’una innovadora biografia de Miró, el llibre també detalla el paper de les noves avantguardes a la fi dels anys quaranta i la década dels cinquanta, revelant -entre altres aportacions- la sorprenent implicació de nazis refugiats a Espanya en la promoció de l’art abstracte.
Josep Massot va néixer a Palma en 1956. Després d’estudiar Dret a Barcelona, va ser membre fundador en 1983 d’un dels primers diaris espanyols nascuts en democràcia, El Dia, que va dirigir breument fins a entrar en 1987 en La Vanguardia, on es va encarregar de la informació literària, sense deixar d’atendre les altres branques del periodisme cultural, entesa com el millor instrument per a fer visibles les obres dels creadors més innovadors i oferir al ciutadà les claus que li permetin orientar-se per si mateix en el laberint del món actual.
En el vessant artístic, al llarg dels últims 30 anys ha escrit nombrosos articles sobre l’obra de Tàpies i es va especialitzar en Joan Miró, de qui, a part d’escriure una biografia, Joan Miro. El nen que parlava amb els arbres (Galàxia Gutenberg, 2018), va treure a la llum la seva correspondència inèdita amb Dalí i la biblioteca personal de l’artista. També ha publicat, entre altres, textos introductoris a les filosofies de Plató i Nietzsche i, juntament amb Ignacio Vidal-Folch, el Diari de Jules Renard (Random House Mondadori, 1998). La seva última obra, Joan Miró sota el franquisme (1940-1983), ha estat publicada per Galàxia Gutenberg a la fi de 2021.