El dijous 5 de març, a les 19 h, la Sala d’Actes de l’Ateneu acollirà un nou projecte de La Poètica, una performance amb col·loqui posterior, un espectacle emmarcat dins dels actes programats a l’Ateneu amb motiu del 8M.
Un viatge poètic entre la foscor i la llum, on dues ànimes —ella fugint de la misèria, ell de la corrupció— busquen redempció i renaixement. Una performance sobre l’amor, la superació i la força de l’esperit.
La proposta compta amb text de Soledat Gascó Salvador, que també participa com a intèrpret juntament amb Lluís Fernández i Mercè Parés. La dansa i la direcció artística van a càrrec de Mercedes Losada. L’espectacle es presenta en format de taquilla inversa, de manera que el públic pot aportar la quantitat que consideri un cop finalitzada la funció.
La poètica és una secció de l’Ateneu encapçalada per Mercedes Losada que forma part d’un espai de creació, de performances poètiques, de dansa i de teatre. Amb la paraula com a fil conductor d’allò que volen expressar, la poesia, el moviment, la imatge i l’embolcall de les notes musicals.
Els Camins del Crepuscle · Pròleg
La recerca constant d’allò que és veritablement important per a la nostra vida ha estat un dels grans temes en els temps de la humanitat. El fil conductor d’aquestes poesies és la foscor i la llum, enfrontades cara a cara amb el poder dominant, causant de les grans diferències d’oportunitats socials.
L’ésser que ha de viure en la sinistra absurditat de la misèria i de l’escòria social, ha de posseir una voluntat lluminosa per sortir-se’n, si pot, del cercle que no li deixa cap més opció. Ella i ell fugen de mons completament diferents: ella de la misèria, ell de l’opulenta corrupció.
Ella irradia llum. Ell viu submergit en la turbulència del seu passat. Només quan aconsegueixen morir per a ells mateixos troben l’oportunitat d’una vida nova.
L’alba i el crepuscle, el dia i la nit, són les al·legories del temps que sotmet l’ésser humà al seu destí. Tanmateix, el que per als ulls humans és nit, per als ulls de l’esperit és claror.
El destí no està limitat pel cercle de la quotidianitat i de la rutina més rudimentària, sinó que està inscrit en el cor de l’alegria silenciosa que es descobreix en la intimitat de l’esperit de l’ésser que se sobrepassa a ell mateix i fa que el seu destí li pertanyi perquè, per si sol, forma tot un món.
Aquest és el camí simbòlic de “Els Camins del Crepuscle”: l’ascensió de l’esperit fins a la bellesa absoluta, la que ens fa persones divines i vertaderes per desterrar la foscor del pensament.
Soledat Gascó i Salvador
