Hem començat el curs, aprofitant l’avinentesa de la proximitat de la Diada, per introduir un debat històric, que esperem que tingui continuïtat, amb la persona idònia per a fer-ho.
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, 1958) és doctor en història i escriptor, professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona, on, a més exerceix la responsabilitat de vicerrector. Ha dirigit el Museu d’Història de Catalunya; ha participat en diversos mitjans: El Temps, Sàpiens, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya, i ha publicat nombrosos títols d’assaig històric.
Alcoberro ens ha presentat La desfeta. 11 de setembre de 1714.. Aquest llibre no és un àrid amuntegament de dades, encara que n’està ple. L’abundància historiogràfica discorre amb intensitat, amb el rigor de l’erudit, però amb la soltesa de l’escriptor, i ens permet gaudir d’una lectura plaent, mentre desfilen pel relat fets i personatges capitals de la nostra història. Recull fonts diverses de cronistes i testimonis contemporanis dels fets i ens fa una descripció detallada dels antecedents, el setge i la desfeta. Ens ha resumit en poc temps tot el que va esdevenir dins de la Monarquia Hispànica des de l’accidentada successió de Carlos II “el Hechizado”, fins a l’exili austriacista on van haver de fugir els defensors de Barcelona i de les Constitucions catalanes.La primera cita que inicia el llibre és de Fra. Manuel Soler (Llibre d’òbits, 1714), i diu “Lo estrago no es pot dir, però d’avui a 300 anys se’n recordarà”. En aquests moments ens podem preguntar què podem fer amb la desfeta, quines lliçons en podem aprendre, però això ja no és història.
Jaume Grau Massalleras, Cafè Filosòfic d’Esplugues