L’Ateneu Santfeliuenc va organitzar el passat 18 de novembre la taula rodona “L’estat de la cultura a Sant Feliu”, en què es va analitzar la situació de la cultura local i quines iniciatives en podien millorar la salut. Aquí en trobareu la crònica
Crònica de Mireia Amigó per al Fet a Sant Feliu
Un dels actes organitzats per l’Ateneu Santfeliuenc amb motiu de la celebració del seu 140è aniversari va ser la taula rodona sobre l’estat de la cultura a Sant Feliu, el passat dijous 18 de novembre de 2021, a les 19:30 h. L’acte es va celebrar a l’Aula de Cultura de l’Ateneu i també es va poder seguir pel canal de Youtube i pel Twitter de l’entitat.
Els ponents eren en Xavier Bachs, de Cinebaix; en Francesc Moliner, de la FETS; l’Anna Rovira, de Seny i Ordre; i la Sussagna Artigas, de l’Ateneu. Al darrer moment es va excusar la presència de la Vane Ribas, d’Els Pagesos. Moderava la redactora de Fet a Sant Feliu, la Mar Márquez.
Per començar l’acte, Márquez va explicar que s’hi tractarien tres eixos temàtics: una definició de què entenem per cultura local i com es troba actualment a Sant Feliu, els reptes i oportunitats del moment actual i finalment, noves estratègies per arribar a un públic més ampli i a aquells que, pel motiu que sigui, no se senten interpel·lats per la cultura local.
En Francesc Moliner va arrencar el debat explicant l’enorme potencial de les colles de cultura tradicional de Sant Feliu i com constitueixen un eix vertebrador del poble. També va destacar el fet que som un dels pobles amb més colles i més variades, ja que inclouen moltes disciplines diferents: diables, esbart, castellers… El Seguici es podria considerar “la Patum del Baix Llobregat”. “No ens hem d’emmirallar en Barcelona, és una altra lliga, no som comparables”, va emfatitzar.
La Sussagna Artigas va afegir-hi que tenim un munt d’associacions culturals de molts tipus. A l’Ateneu mateix hi ha l’ACEIP, que acull més de 20 associacions. La salut de la cultura local és bona; la de les entitats, no tant, va puntualitzar. La presidenta de l’Ateneu pensa que s’ha de començar a projectar quin és el futur de les entitats, on volen anar i com incrementar la massa social que en algunes d’elles va decaient.
Per la seva banda, en Xavier Bachs va recalcar que una de les diferències que tenim amb Barcelona o, per exemple amb Molins de Rei, és precisament el CineBaix, amb un model de gestió que és un referent no només al Baix Llobregat ja que fins i tot des d’Europa s’ha reconegut la seva singularitat. En aquest sentit, va coincidir amb Moliner en què la cultura local ha de buscar i potenciar precisament els elements diferenciadors propis, la pròpia identitat. Per a l’Anna Rovira, són molts els trets característics de la cultura santfeliuenca que la distingeixen dels pobles del voltant: les colles, les associacions, el CineBaix. La representant de Seny i Ordre també va subratllar que es fa molta cultura a Sant Feliu, però també molta cultura de Sant Feliu.
A la pregunta de quina valoració feien els ponents sobre l’assistència del públic als actes culturals que es programen, Artigas va considerar que en general aquesta participació es percep de manera pessimista però que, a l’hora de la veritat, hi ha actes on hi va molta gent i actes on n’hi va menys. El mateix dijous hi havia a Sant Feliu quatre actes culturals diferents. S’ha de valorar, doncs, l’assistència als actes en el seu context: quin és el públic que hi acudeix? Quins altres actes hi coincideixen, en aquell moment? Aquí es va reconèixer que caldria millorar la comunicació entre les entitats per evitar, en la mida del possible, programar activitats els mateixos dies.
En tot cas, els ponents van estar d’acord en que és necessari arribar a més gent. Amb tot, Moliner va assegurar que tenim la sort que el nostre “producte” cultural està ben assentat. Les colles o el CineBaix en són primeres espases, i cal relativitzar el context: si mirem cap a Barcelona, potser tenim competència, però al Baix Llobregat, no; tenim espai per créixer i mobilitzar també els públics dels pobles veïns. En aquest sentit, els ponents van coincidir en remarcar la importància de la difusió dels actes, un aspecte que caldria millorar. Rovira va afegir que Seny i Ordre anuncia els seus actes també als pobles veïns, i va lamentar la desaparició de l’On Anem, l’agenda que editava abans en format físic l’Ajuntament i que ajudava a conèixer tot el que es feia a la ciutat.
Es va parlar llavors de com la pandèmia ho havia aturat tot i com ho havien viscut les entitats culturals. Tanmateix, Artigas va puntualitzar que, acabada la pandèmia, a l’Ateneu havien tingut un increment notable d’inscripcions a les activitats, tant a les antigues com a les noves. També calia valorar els aspectes positius que ens havia portat la pandèmia, com ara l’ús de la tecnologia per arribar a més gent: sense anar més lluny, gràcies a aquesta nova eina i a la necessitat de plantejar les activitats culturals en línia, el propi debat sobre cultura podia seguir-se per xarxes. Bachs va afegir que el Cinebaix també ha ampliat l’oferta amb una opció en línia que, tot i que potser ja estava prevista, la covid ha precipitat i fet créixer.
En relació a aquest context postpandèmic, la moderadora va preguntar als ponents com valoraven les relacions entre els diferents agents culturals de la ciutat. Si bé és cert que falta més comunicació entre les entitats, van considerar els ponents, i tot i que cada entitat té un públic més o menys concret, tots van estar d’acord en què era necessari col·laborar i fer xarxa entre les entitats. Segons el president de la FETS ja s’han donat algunes trobades en aquest sentit. Un dels inconvenients a l’hora de construir enteses culturals, va recordar Moliner, és que la majoria de persones que organitza aquests actes ho fa de forma voluntària i ja inverteix el poc temps que té en la seva entitat; haver de parlar a més a més amb les altres requereix un temps que s’ha de treure de la pròpia activitat. A banda, arribar a acords pot voler dir en alguns casos fer renúncies, i això no és fàcil, tot i que sigui també beneficiós pel conjunt, i necessari. Rovira va recordar que la Festa Major de Sant Llorenç, a l’agost, la van organitzar diferents entitats del poble, i que aquell era un bon inici de camí, que va deixar bones sensacions.
Pel que fa a com fomentar també les sinergies amb l’administració local i davant de la pregunta de com era la relació de les entitats amb l’Ajuntament, en paraules de Moliner “depèn del dia”. En general hi ha bona relació, però les entitats es queixen de lentitud en alguns tràmits, dificultat burocràtica a l’hora de tirar les activitats endavant i una certa desconfiança envers propostes noves. Per Moliner, s’ha de tenir present que l’Ajuntament té dues potes diferenciades: la política i la tècnica, i a vegades una diu una cosa i l’altra, una altra, o una té més poder que l’altra i condiciona allò que es pugui acabar programant des de les entitats. D’altra banda, tothom va estar d’acord en què el Consell de Cultura havia de canviar si volia ser significatiu i motivador per a tots els implicats.
Artigas va admetre que les entitats culturals no poden pretendre viure només de subvencions, però també va assenyalar que de vegades costa trobar patrocinadors, i que en aquell aspecte potser l’Ajuntament hi podria ajudar. Bachs va remarcar que és interessant veure com es distribueixen els pressupostos no només municipals, sinó també a nivell autonòmic o estatal, ja que dona una idea de què considera l’Administració prioritari. Segons el representant del CineBix, les nostres entitats fan una feina vertebradora, transformadora de la societat i molt important, però, mirant els pressupostos, no sembla que l’Administració ho valori prou. Moliner va coincidir amb Bachs en què la cultura és un servei públic i com a tal s’ha de finançar, i amb Artigas en què les entitats no poden dependre només de l’Ajuntament.
A dos quarts de nou s’obria el torn de preguntes i s’establia un diàleg on es va parlar de com integrar els nouvinguts a la cultura local, com fer que se sentin del poble perquè Sant Feliu no acabi convertint-se en una ciutat dormitori, i sobre el dret a la cultura. En aquest torn hi van intervenir el regidor de Cultura, Manel Martínez, present al públic, que va estar d’acord en la importància de millorar el funcionament del Consell de Cultura i enfortir vincles entre entitats i Ajuntament, i l’exalcalde Àngel Merino, que va felicitar la taula per la seva qualitat democràtica i dialogant i va apuntar a la necessitat d’una conversa més àmplia, que inclogués el model de ciutat i la cultura fomentada per l’administració pública.
L’acte va acabar a les nou. Márquez va agrair la participació de tothom en aquella primera conversa per a repensar la manera de fer i de viure la cultura a Sant Feliu, i els grups que es van formar a la sortida encara van discutir una estona sobre la cultura local, demostrant que el debat era necessari i que ha interessat molt.
Podeu veure la galeria de fotos de l’acte aquí.