Dues infermeres que amb un futur prometedor viuen un succés inesperat que fa que els seus somnis hagin de donar un gir en el camí i amb la premissa que sobreviu qui s’adapta a la seva nova situació, utilitzen l’art com a nou camí i amb l’objectiu canviar la mirada de l’altre. El dilluns 2 de desembre, a partir de les 19 h, a la Sala d’actes de l’Ateneu, La poètica presentarà la seva producció “Cortocircuito” dins dels actes de la Setmana de la Discapacitat de Sant Feliu de Llobregat.
Interpretada per Mercedes Losada, Isabel Palomeque i Mila Pascua, aquesta obra basada en fets reals, posa de manifest com sobreviu qui s’adapta a la seva nova situació i com l’art pot ser un camí per a tirar endavant.
A Mercedes Losada (Barcelona, 1961) li van diagnosticar retinosis pigmentària, una malaltia degenerativa de la vista, quan encara exercia d’infermera especialitzada en cures intestines i va ser quan va viure un punt d’inflexió. Un dia va anar a buscar sang en la nevera de l’UCI i, on hi havia dues bosses, només va ser capaç de veure una. Aquí va saber que no podia continuar en aquella professió que tant estimava. I mentre aquesta porta es tancava, s’obria una finestra, la de l’art, que va irrompre en la vida amb una intensitat descomunal. “Ser invident no és un problema per a ballar” – afirma. Coordina “La Poètica” de l’Ateneu Santfeliuenc, un espai on pot dirigir espectacles que integrin música, dansa i poesia. Des de fa més de 10 anys forma part del col·lectiu de dansa integrada “Liant la troca” i de la companyia de teatre de l’ONCE.
Isabel Palomeque (Barcelona, 1979) només tenia vint-i-quatre anys, i com moltes altres joves, estava sopant amb uns amics quan, de sobte, els músculs se li van destensar, va intentar cridar i… ja no recorda res més. Va sofrir un ictus, un greu accident cerebral. Es va graduar com a infermera i es va especialitzar en cardiologia i vigilància intensiva, es trobava a les portes d’iniciar una vida de veritat, treball, oci, parella… i tot es va tornar fosc. La dansa i les arts han estat i són un canal d’expressió i activisme per a ella. És una de les integrants del col·lectiu “Brick Skin” i ha participat com a intèrpret en espectacles de la companyia de dansa “Alta realitat” dirigida per Jordi Cortés, així com “Just a Dancer” presentat en el SAT i “Just a Dancer 2” dirigida per Thomas Noone al Mercat de les Flors i a “El Jardí” de la Compañía La Taimada, dirigida per Olga Álvarez. Ha escrit el llibre “Alta sensibilitat” (ed.62) on va decidir compartir les seves vivències i explicar tot l’après en aquest camí. Un relat sorprenent, sensible i directe, ple de tenacitat, vitalitat i optimisme que conté la saviesa de qui sap per pròpia experiència que en qualsevol moment es pot perdre tot.
