Vicent Masià i Mengual, més conegut com a Sento Masià, va ser un artista i professor d’art, alcoià de naixement i veí de Molins de Rei des de 1972. A l’Ateneu Santfeliuenc hem pogut comptar amb la seva col·laboració en diverses ocasions, a través de la USLA de l’Ateneu, tant amb les seves exposicions com en els actes d’homenatge a Ovidi Montllor.
Complint gairebé cinc anys que en Sento va emprendre el seu viatge i com a inici dels actes pel 15è aniversari de la USLA de l’Ateneu, del 10 al 20 de desembre, l’Aula de Cultura de l’Ateneu acollirà la mostra “Sento Masià. Ara i aquí”, a cura de Toni Moreno, artista, amic i col·laborador d’en Sento i de la USLA.
Un recull de vint-i-sis peces de Masià que formen part de les seves col·leccions Sentoments, Sentologies, Sentismes i Sentoraxies i que serveixen de mostra del seu art divers, expressiu i compromès, en el qual barrejava l’abstracte amb elements figuratius.
L’exposició s’inaugura el dimarts 10 de desembre de 2024, a les 19 h. Es podrà visitar de dilluns a divendres, de 17 a 21 h, i el dimarts 17 s’hi farà una visita guiada a càrrec de Toni Moreno. L’acte de clausura tindrà lloc el divendres 20, a les 19 h.
L’obra de Sento Masià és, si més no, la voluntat de restar present, sempre, i sense escletxes fugisseres, al bell mig de l’experiència vital. Doncs, és clar, vida i obra s’agermanen, s’hi fonen en una voluntat de transcendir les veus de l’eloqüència innecessària; els paradigmes, ara, seran els hòmens. Els hòmens nus i sense audiència troben, en la mà del pintor Sento Masià, la possibilitat de fer-s’hi presents, la sort de guanyar un tast de dignitat a l’entorn de les metàfores de la vida. La redempció possible, perquè l’art també fa causa comú intimant amb la necessitat.
Amor, clar està, per la pacient conformació d’un univers on s’hi abracen tantes esperances, tants desvetllaments, tantes il·lusions…, amor intel·lectual, i sense desficis innecessaris, per fer possible el veïnatge amb la recerca primordial del coratge col·lectiu, i que neix d’un mateix, potser de la intimitat del pintor fet consciència
universal: «…l’amor és, per damunt de totes les coses, la donació d’un mateix» afirma l’escriptor francès Jean Anouilh.
Sento Masià ens facilita els arguments. La vida de l’artista, emmarcada entre dues línies convergents: docència i creativitat, realitza el giravolt oportú per a fer coincidir ambdues labors indestriables a la fi. Si el docent marca camins, insinua vies per a la construcció d’un món farcit d’il·lusions, l’artista inscriu el seu quefer en la quimera d’abastar el món, capir-lo i fer-ne trasllat, tot seguit, al conjunt de ciutadans que ens hi apropem. Perquè hem de saber, i comprendre, que Sento Masià, precisa de tots nosaltres, i ens reclama l’atenció deguda.
j. sou
