El dimecres 18 d’octubre, a partir de les 19 hores a l’Aula de Cultura de l’Ateneu, tindrem una nova sessió dels Cafés Filosòfics de la USLA. En aquesta ocasió parlarem i debatrem entorn el desig amb la presentació del llibre L’home que seu al passadís de Marguerite Duras. El traductor i autor de l’epíleg d’aquesta publicació en català, Arnau Pons Roig, ens mostrarà com per a Duras, la literatura ha d’abordar tot allò que és prohibit, que incomoda, tot el que és insuportable i escandalós, com ho és l’escriptor amb la seva vida.
L’home que seu al passadís és segurament la seva obra més incompresa i també la més radical. Brevíssima, sensual i el·líptica, mostra els desequilibris del desig més malmenat, així com els intents de donar-hi una sortida, que mai no arriba a ser tal.
Marguerite Duras (Gia Định, 1914-París, 1996) és una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX. Amb cinquanta-sis llibres —entre novel·les, reculls periodístics i obres de teatre—, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics, així com una vasta producció en el camp televisiu, escassament coneguda, Duras manté el seu estatus d’autora de culte, si bé al mateix temps, sobretot a França, continua sent una veritable icona popular. [Valentín Roma]
El dijous 19 d’octubre, a la mateixa hora i espai, gaudirem de la presentació del llibre Roses de foc de Barcelona, d’Andreu Farràs. L’autor, acompanyat del periodista Xavier Campreciós, ens presentaran aquest volum que parla sobre la violència sociopolítica a la capital catalana en l’etapa contemporània.
El llibre posa el focus en una qüestió tant popular com mancada d’un volum divulgatiu: les grans explosions d’ira social a la capital catalana durant més de cent anys. Una història d’acció i reacció, de revolta i repressió, d’exilis i de presó que recull uns episodis fonamentals del nostre passat recent plens de violència política i que mostren una desgraciada constant històrica: des de les primeres bullangues del 1835, als bombardejos del general Espartero, la Setmana Tràgica o la Vaga de la Canadenca fins a les manifestacions contra la sentència de l’1 d’Octubre.
