En el pròxim cafè filosòfic, el dimecres 17 d’abril, parlarem d’ètica, de bioètica, de dialogar, de practicar filosofia, de la filosofia popular i de què són els cafès filosòfics. Prendrem com a punt de partida el nostre llibre Un cafè filosòfic sobre bioètica, de Margarita Boladeras i Carme Porta, i comptarem amb la presència de diversos companys que entenen la filosofia com una pràctica dialogant, lliure i popular, com un dels elements que poden contribuir a bastir una societat lliure i democràtica. Us esperem a l’Ateneu Santfeliuenc el dimecres 17 d’abril, a les 19 h.
“El principal problema que enfronta el filòsof és fonamentalment saber què és filosofar”. Pierre Hadot.
Al segle XVIII, va aparèixer la noció d’allò que anomenem filosofia popular, que era, al capdavall, una filosofia que podia ser practicada per la gent del món, i que era una manera de viure. Aleshores el mot “filosofia” va prendre un sentit molt específic. És aquesta filosofia popular allò que ha influenciat la noció de filosofia “còsmica” a Kant, tot prenent el mot “còsmic” el significat de filosofia cosmopolita. Però Kant, de fet, i això és molt important per a ell, oposa aquesta filosofia practicada a la filosofia purament teòrica dels “artistes de la raó”. No puc relatar la història d’aquesta tradició, però (…) es pot observar la continuïtat de dues tradicions des de l’edat mitjana: una que privilegia el discurs filosòfic i una altra que integra en la filosofia la perspectiva del mode de vida, de l’exercici viscut. Pierre Hadot, La filosofia com a manera de viure.
…Podem dir que sí, la bioètica és dialògica en un sentit ampli. Perquè una de les aportacions importants de la bioètica és la consideració que hem de treballar interdisciplinàriament. Hem de dialogar, hem d’arribar a consensos; i aquest és el terreny de la bioètica en general en tant que anàlisi moral de l’àmbit biosanitari i de les biotecnologies (…) Als comitès de bioètica hi ha d’haver persones de diferents sectors, no només els metges, o no només els biòlegs, sinó metges, infermeres, personal sanitari, malalts, persones que no estan dins d’aquest àmbit, juristes, etc. Filòsofs n’hi ha quasi sempre en els comitè de bioètica. Hi ha d’haver un filòsof?, per què? Doncs per ajudar al diàleg, bàsicament. Llavors, en aquest sentit ampli, podríem dir que la bioètica realment és una pràctica de diàleg; que obliga a una pràctica dialògica permanent en l’àmbit de la salut. I no només entre persones d’aquests determinants sectors, sinó d’aquests grups amb la societat. Margarita Boladeras, Un cafè filosòfic sobre bioètica.
Jaume Grau Massalleras, Cafès Filosòfics