Sempre ens quedarà Paris… Hem tornat a la ciutat dels existencialistes; del Quartier Latin i Les Deux Magots; dels resistents i els col.laboracionistes; d’Yves Montand i Edith Piaff; de la ciutat que per poc no es crema, com a la famosa superproducció de René Clément, i que necessariament “nous appartient”, com va expressar magistralment Jacques Rivette.
Amb un diàleg en que les intervencions documentades i punyents d’en Ramon Alcoberro, situant la presentació en el seu context filosòfic, donaven el contrapunt a l’exposició serena i didàctica d’Antoni Gelonch, que ens explicava la seva interpretació de la polèmica Camus vs. Sartre, hem conegut i ens hem interrogat sobre el tercer i últim debat que l’investigador lleidatà (que ha viscut molts anys al Paris “nostre”, i que coneix perfectament la cultura francesa) ens proposa i ens convida a resoldre.
Ens omple d’orgull i pregona satisfacció de tenir l’Antoni Gelonch entre nosaltres presentant els seus llibres (Luter, Napoleó i ara aquest Camus vs. Sartre). En el primer ens fa una exposició detallada de qui i com va ser l’influent personatge que “buscant la veritat, va canviar la història”, impulsor d’una Reforma que mai no va arribar als territoris de la Monarquia Española. En el segon parla de la recepció (o més ben dit: el rebuig) de la Revolució Francesa dins del mateix espai, especialment en el nostre més proper: “la revolució i els catalans”. En aquesta darrera sessió dedicada al debat entre els dos autors francesos, Antoni Gelonch, amb el seu estil pausat, temperat i extraordinariament entenedor, que tant li agraïm, ens explica les seves diferents interpretacions de les idees de llibertat i justícia, ens interroga sobre si el fi justifica els mitjans i pregunta sobre el paper dels intel.lectuals en la societat (engagement).
Ramon Alcoberro ens ha fet el seu personal resum sobre l’estat de les qüestions a la Monarquía Española actual: a) es un país que ha fet una Contrareforma sense haver viscut abans una Reforma; b) hem tingut Romanticisme sense passar per la il.lustració, i c) estem immersos en la postmodernitat sense haver-nos beneficiat de la modernitat. En resum: hem passat de la condició de súbdits a la de clients, sense ser ciutadans.
Continuarem reflexionant, a Paris, a Barcelona, o al Baix Llobregat, que sempre fa bon profit, i esperem seguir-ho fent amb tots vosaltres. Gràcies per la vostra assistència.
Jaume Grau Massalleras