BIOÈTICA. ELS LÍMITS DE LA CIÈNCIA
Aquest dijous hem tingut amb nosaltres a Margarita Boladeras, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Barcelona, en diàleg amb Carme Porta, tècnica en imatge fílmica i ex-diputada al Parlament de Catalunya.
Es fa impossible en un curt debat de poc més d’una hora, plantejar i aspirar a resoldre mínimament tots els interrogants que ens obre el títol del tema en qüestió, especialment per la seva actualitat i les constants novetats que ens ofereixen els mitjans, que més afavoreixen un “vedetisme” dels seus protagonistes que l’estudi amb rigor ètic i científic dels nous descobriments. Efectivament, posicionaments com el d’Andy Clark (recentment al CCCB dins dels actes de l’exposició Cervells), creador de la Teoria de la ment estesa, ens fa còmplices de les noves tendències transhumanistes quan postula que ja comencem a ser “una mica cyborgs” a partir de l’ús de les ulleres, els rellotges, o un simple estri tant rudimentari com un post-it, tots extensions de la nostra ment. En un altre ordre de coses tenim la postura radical del ciberfeminisme de Donna Haraway, autora del Manifest per Cyborgs, que defensa la possible evitabilitat de la maternitat, amb tot el que implica de dependència i perpetuació d’estructures injustes.
Enfront d’aquesta corrent (l’eugenèsia liberal i els defensors de l’optimització artificial dels ésser humans) es posiciona Jürgen Habermas quan critica que es deixi al parer dels pares, i fins i tot a una regulació basada en l’oferta i la demanda, les intervencions en el genoma de l’òvul fecundat (des del moment en què s’opta per la desregulació estatal de l’eugenèsia), i quan Habermas parla del “shopping en el supermercat genètic”.
Boladeras, que ha treballat amb i sobre Habermas, ratifica l’aspecte dialògic de la Bioètica, des d’el moment en que afirma la necessitat de treballar amb consensos i respectar la comunicació, el diàleg i l’alteritat.
Carme Porta planteja si la Bioètica ha d’exercir una vigilancia sobre els avenços més polèmics de la ciencia. A partir d’aquí, i tot constatant una preocupant desafecció per la ciència en els últims temps, s’ha obert un intens debat, amb la participació del públic, sobre la conveniencia o no de posar límits a la ciència, és a dir, al treball dels científics. Boladeras diu que sí, però sempre respectant la llibertat dels científics: la Bioètica ha de ser cooperadora de la ciència, sempre respectant les conclusions de l’informe Belmont: principi d’autonomia, principi de beneficència i principi de justícia. En resum, tenint en compte ineludiblement els drets humans.
No podien faltar referències a la recent pandèmia, a l’ètica de les cures i al paper de metges i infermeres en el guariment i la bona relació amb els pacients.
Podeu veure la galeria d’imatges de l’acte clicant aquí.
Us esperem el proper dijous 1 de desembre. Parlarem de la incomunicació.
Fins aviat.
Jaume Grau Massalleras